Explicava recentment la persona encarregada de les xarxes socials a Linguapax, que molta gent associava Linguapax amb l’esperanto. Tanmateix, hi afegia tot seguit que no era ben bé el mateix esperit. A nosaltres no ens estranya que es faci aquesta associació. De fet, un dels lemes tradicionals de l’esperanto és el de ser “la llengua de la pau”. Això és el que volia el seu iniciador i, de fet, si la llengua internacional ha estat capaç de sobreviure dictadures i persecucions ha estat precisament per la idea força de fraternitat entre els pobles i entre les persones. Continue reading
Històries dels nostres pares
17 JanÉs sabut que molts esperantistes han tingut fills excepcionals. El cas de Pierre Bovet, pare del Premi Nobel de medicina Daniel Bovet, és un dels més coneguts. Més a prop nostre hi ha el del notari Salvador Dalí, pare del pintor Salvador Dalí. També hi ha altres casos més qüestionables, com per exemple el de l’esperantista Pío Moa, pare de l’escriptor revisionista Pío Moa.
Avui, però, no us volem parlar de fills, sinó de pares.
Captain Fantastic
5 DecCaptain Fantastic és una de les pel·lícules de l’any. Ha guanyat diversos premis i ha posat sobre la taula interessants debats pedagògics: cal parlar als infants com si fossin adults? Cal ser transparents en qüestions com la religió, el sexe o la mort? És millor l’educació a l’escola o en família? És possible tenir una educació alternativa i alhora formar part del món capitalista en el que ens ha tocat viure? En aquest blog ens interessa perquè, entre altres coses, els protagonistes parlen esperanto.
Fidel Castro i l’esperanto
29 NovFidel Castro va participar al congrés mundial d’esperanto de 1975, celebrat a La Habana. Va assistir a la inauguració solemne, i també a una trobada amb una delegació dels esperantistes, a qui va convidar a una recepció al Palau de la Revolució. Existeix una gravació de les paraules que va pronunciar en aquella ocasió (en castellà amb traducció consecutiva a l’esperanto), que podeu escoltar al darrer programa de Kuba Radio, en homenatge al líder de la revolució cubana. Aquí us en transcrivim un fragment:
Esperantisme i antifeixisme. En memòria de Miquel Pedrola
15 NovAvui s’ inaugura una exposició sobre Miquel Pedrola, milicià antifeixista mort al Front d’Aragó. I esperantista. Molt del que sabem sobre ell és gràcies a la biografia de Ramon Fernández Jurado, dirigent polític català d’origen andalús, que va compartir amb Pedrola molts moments durant la guerra civil, incloent-hi un llit al poble de Tierz. Per cert, Fernández Jurado també era esperantista.
Al funeral de Pedrola van assistir les figures més destacades del POUM, incloent-hi el seu màxim dirigent, Andreu Nin, que (casualment) era també esperantista. Recentment l’historiador Dani Cortijo, ànima de l’exposició amb la que comencàvem aquest article, ha descobert la pintada original que el 1937 es va fer al carrer Sant Miquel de la Barceloneta en honor a la seva memòria. I com no podia ser d’una altra manera, en Dani Cortijo és també esperantista. Continue reading
L’esperanto i la Creu Roja
12 NovDèiem al darrer post que el moviment esperantista està molt lligat a d’altres moviments socials. Avui parlem d’un cas històric, a la primera guerra mundial, quan la Creu Roja i l’Associació Mundial d’Esperanto, ambdues amb la seu a Ginebra, col·laboraven per ajudar als presoners de guerra dels dos bàndols. Ho recordava Edmond Privat a la intervenvenció inaugural al congrés mundial d’esperanto de 1921. Allà va aplaudir la decisió favorable de la Creu Roja en relació a l’ús de la llengua internacional (resolució XVIII de la 10a Conferència Internacional de la Creu Roja) i comparava les dues associacions de la següent manera:
“De la mateixa manera que seria erroni comparar l’Associació Mundial d’Esperanto amb una associació de turisme o de comerç, seria completament fals assimilar la Creu Roja a una simple obra d’higiene mèdica. Ambdues són guiades per un alt ideal humà, que és a la base de la seva activitat pràctica i que inspira el sacrifici dels seus desinteressats membres. El que l’una fa als camps de batalla o a les catàstrofes, l’altra ho fa a les relacions d’ajuda mútua a nivell pràctic més enllà de les fronteres.
Què vol dir ser esperantista? Sobre Máire Mullarney
2 NovUn dels esperantistes catalans que més ha intentat explicar al món exterior que és això de la llengua internacional, és en Ferriol. De les coses que hi diu, hi ha una que ens agrada especialment: El moviment esperantista tindrà èxit (a gran escala, amb l’esperanto com a segona llengua de la humanitat) el dia que es respectin els drets humans, el dia que s’hagi superat la societat patriarcal, el dia que visquem en un món sostenible…. Es a dir, que el destí de l’esperanto està lligat al de la resta de moviments socials. Per tant, el dia que hi hagi justícia social hi haurà també justícia lingüística.
I un altre cop Duolingo… Ara, esperanto des del castellà!
28 OctNo és el primer cop que parlem de Duolingo, el web que ha revolucionat el món de l’aprenentatge de llengües estrangeres. Ja li vam dedicar un post en relació amb el curs d’esperanto des de la llengua anglesa. Creat a finals de maig de 2015, compta ja amb prop de 600.000 estudiants. Ja llavors dèiem que seria un punt d’inflexió per al moviment esperantista.
Novaj altkvalita kantoj
20 OctJa fa algun temps que en aquest blog no oferim cançons en la llengua internacional… i la veritat és que en els darrers temps han sortit coses certament interessants, tant originals com traduïdes. Aquí us en deixem un recull de conegudes (Adele, Metallica, Bob Dylan) i d’altres originals, d’estils ben diversos. Bonan aŭskultadon!
Bob Dylan com a símptoma
13 OctBob Dylan com a símptoma
Sempre m’ha agradat Bob Dylan. Crec que és legítim tenir un passat hippy i servidor el va escoltar, el va cantar i el va seguir en les seves aventures amb Joan Pau II o Bill Clinton. I sí, estem d’acord: els seus textos tenen qualitat literària. Des d’aquesta perspectiva el Nobel a un músic obre un vessant fins ara desconegut a la literatura que ens recomana cada any l’acadèmia sueca. Nogensmenys, l’elecció de Bob Dylan no deixa de ser injusta.
Continue reading