Aplec Internacionalista 2014: l’Arboç tasta l’esperanto

Foto: Xavier Rodon

Hi ha qui diu que la paraula ‘aplec’ no és la més adequada per atreure gent a una trobada en aquestes contrades. Potser és veritat o potser no. En tot cas, la cosa sembla que canvia si hi afegim l’adjectiu ‘internacionalista’ i hi introduïm la llengua internacional, en una localitat tan genuinament visitable com és l’Arboç. Això van constatar el nostres convidats internacionals, que es van mostrar positivament sorpresos d’un cap de setmana ben especial, marcadament juvenil.

Primer de tot, hem d’agraïr la càlida acollida que ens ha dispensat la gent de l’Arboç, des de l’ajuntament amb un alcalde que es va atrevir a pronunciar algunes paraules en esperanto fins a l’Ateneu Arbocenc, que ens va obrir generosament les seves portes, passant per una magistral visita guiada bilingüe per la part més modernista de la vila, que fa ver les delícies dels nostres visitants vinguts de diversos continents o fins i tot la paella multitudinària final.

Cal destacar també l’equilibrat programa d’activitats dissenyat per l’Associació Catalana d’Esperanto i l’Ateneu. Hi van haver-hi xerrades d’alt nivell, sobre justícia lingüística o sobre didàctica innovadora dels aspectes més interessants de la gramàtica de la llengua, així com presentacions diverses com la del Museu de Subirats. Potser la dada que més reflecteix la bona salut del moviment català és el fet que al curs intensiu per a principiants va ser el més concorregut dels darrers anys, amb persones de totes les edats i condicions.

Ara bé, si haguéssim de triar un aspecte de la trobada, probablement n’escolliríem el vessant cultural, lletres reivindicatives i músiques ben potents. Primer van ser els Llunàtics, els qui van descarregar un punk-folk del Priorat, professional i divertit alhora. Després va venir No Em Toques, punk-rock delicat en acústic, arribat des de la Plana Alta. Finalment, en el cas del ja clàssic Jo-Mo, vingut d’Occitània, els agradablement sorpresos van ser els locals arbocencs.

Entre mig, balls tradicionals (d’arreu del món i també específics de l’Arboç, amb la mula i pastorets), despertars musicals, improvisacions amb guitarró i sense, jocs de coneixença i d’altre tipus… i un llarg etcètera. La trobada també va acollir reunions com la de la sectorial de l’ANC d’esperantistes per la independència. D’altra banda, si només poguéssim parlar d’una de les xerrades, potser ens quedaríem amb la de la vikipèdia.

Més de dos-cents mil articles i més de deu milions de visites mensuals són les xifres de la vikipèdia en esperanto, bastant impressionants si tenim en compte que es tracta d’una comunitat d’usuaris relativament petita. Això ens van explicar els companys d’Amikal Wikipedia, que van aconseguir engrescar el públic assistent , confirmant l’expectació creada i amb un potencial de col.laboració que ja ha començat a donar els primers fruits. Sabíeu que Reinhard Selten és esperantista?