Per quines causes val la pena morir? A propòsit de la vida (i la mort) de dos esperantistes

18 Nov
Notícia sobre l'immolació de Norman Morrison

Notícia sobre l’immolació de Norman Morrison

Confesso que el tema de les immolacions polítiques em fascina. El darrer exemple d’aquest tipus de suïcidis va tenir lloc ara fa una setmana. El passat 11 de novembre un ciutadà japonès es va immolar per denunciar la militarització del seu país. Aquesta persona, doncs, valorava més el pacifisme del seu país que la seva pròpia vida. Tot i que ens pugui costar d’entendre, considerava que viure en un estat militarista era pitjor que la mort. No només va morir pel que creia, sinó que va ser ell mateix, entre les flames, el perpetrador de la seva fi.

Cal reconèixer que l’article 9 de la Constitució japonesa (1947) té un simbolisme extraordinari i és un motiu d’orgull per als japonesos, comparable al fet de no tenir exèrcit per als costarricencs. Aquest text prohibeix la guerra com a mitjà per resoldre els conflictes internacionals que involucren el Japò, que renuncia al dret sobirà de bel·ligerància i confia en una pau internacional basada en la justícia. Tanmateix, el govern japonès ha aprovat una reinterpretació de l’article, que militaritza de facto el país i admet fins i tot defensar països aliats en cas de guerra.

Després d’haver portat a terme diverses accions de protesta, els defensors d’aquest article van ser una de les candidatures més sòlides al Premi Nobel de la Pau de 2014. De fet, el ciutadà que es va immolar el passat 11 de novembre és el segon activista japonès que sacrifica la seva vida per defensar l’article 9. No obstant això, és una tradició que al país nipó ve de lluny. En aquest sentit, cal recordar l’acció d’un altre pacifista als anys 60 en protesta pel rol que jugava el Japó a la guerra del Vietnam. Es tracta de l’esperantista Yui Chunoshin.

Després de la segona guerra mundial, Chunoshin s’havia unit al moviment contra les armes nuclears. Va traduir a l’esperanto el llibre “Víctimes de la bomba atòmica” per transmetre a la comunitat internacional les experiències dels supervivents de Hiroshima i Nagasaki. Degut a la seva correspondència amb esperantistes vietnamites es va interessar pel conflicte i l’11 de novembre de 1967 es va immolar davant la residència del primer ministre (i futur premi nobel de la pau!) Eisaku Sato, en protesta pel suport del govern japonès als EUA a la guerra del Vietnam. Va morir al dia següent a causa de les cremades.

Ara bé, el tema de les immolacions polítiques no és pas un fenomen exclusivament japonès. Així, val la pena recordar la figura d’Alice Herz, la primera activista que es va immolar als EUA en protesta contra la guerra del Vietnam. D’ascendència jueva, havia arribat als EUA l’any 1942 amb la seva filla Helga. Va formar part dels quàquers i de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Les seves activitats pacifistes es centraven llavors en la lluita contra les armes nuclears, la guerra de Corea i la cursa armamentista entre els dos blocs. Després, es va interessar també per la guerra del Vietnam.

Alice Herz era també esperantista i això li permetia tenir informació de primera mà sobre el que estava passant al continent asiàtic. Sabem que mantenia correspondència en esperanto amb activistes pacifistes japonesos. Al seu testament explica que va decidir seguir els mètodes de protesta de desobediència civil dels monjos budistes de Vietnam del Sud, els quals, inspirats per Thích Quảng Đức, s’havien immolat per denunciar l’opressió per part del govern, aconseguint així cridar l’atenció de l’opinió pública internacional.

Després d’haver utilitzat tots els mètodes disponibles, Alice Herz va decidir fer de la lliure immolació el seu últim acte de protesta. Mentrestant, la guerra continuaria durant deu anys més. Arribats a aquest punt, la pregunta és obligada. És casualitat que tant Chunoshin com Herz fossin esperantistes? És molt probable, doncs, que Yui Chunoshin conegués l’acció extrema que Alice Herz havia portat a terme. Tot i que no tothom considera aquestes protestes com noviolència, les conviccions pacifistes de Herz o Yunochin són innegables. Una mostra més de l’esperanto com a llengua de la pau?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: