Mataró 2015. Migrants, refugiats i esperantistes

4 Nov

Aconseguir que més de 100 persones es reuneixin tot un cap de setmana per parlar d’alguna cosa en concret és una fita a l’abast de molt poques organitzacions. Doncs bé, l’Associació Catalana d’Esperanto és una d’elles. I encara té més mèrit té que la gent vingués de llocs ben diversos a parlar en aquesta llengua estranya sobre un tema tan actual com és tot allò que fa referència a les migracions i els refugiats. Un tema on històricament els esperantistes hi han tingut molt a dir.

El programa era prou complet, amb activitats en la llengua internacional, però també en català. Aquesta trobada et permetia trobar-te cara a cara amb reconegudíssims personatges, com l’escriptor i poeta Jorge Camacho, a qui l’associació mundial d’esperanto va premiar no fa gaire per la seva tasca extraordinària en l’àmbit literari. Així, en una sèrie de diverses sessions del taller de poesia, podies mesurar el teu talent i veure alhora el procés de creació d’una de les figures contemporànies de les lletres en esperanto.

Un altre tret interessant n’ha estat, sense dubte, la seva pluralitat. Si d’una banda podies escoltar una xerrada d’un dels autors de El Estado Fragmentado, d’una altra podies sentir les darrers novetats del controvertit Institut de Nova Història de la mà d’un dels seus membres. Si en algunes taules del bankedo de clausura cadascun dels comensals tenia a les seves esquenes més de 50 anys d’esperantisme, en d’altres et trobaves jovent rialler i sàvia nova arribada directament de Ses Illes.

Però un congrés no seria un congrés si no tingués un grapat d’anècdotes curioses, coses inesperades que acaben millorant fins i tot els plans inicials. Per exemple, els participants a la viquimarató-esperanto es van trobar que no hi havia wifi el diumenge al matí. Doncs bé, l’activitat es va transformar en el debat sobre coneixement lliure creat de forma col·laborativa més interessant i intens que es recorda. D’altra banda, finalment el músic congolès Zhou-Mack Mafuila no va poder venir a Mataró.

En un context de debats sobre les migracions i el lliure moviment de les persones, sembla que finalment la seva absència va ser deguda a una malaltia. Però sovint d’un gran mal en surt un gran bé i aquest cop va ser precisament així. Al Cafè del Mar vam poder gaudir d’un concert es-pec-ta-cu-lar d’uns músics que es prodiguen ben poc als escenaris catalans. Es tracta de Kaj Tiel Plu, els autors de En la Fronto de Gandesa, escollida fa uns anys pels oient de la ràdio polonesa com la millor cançó en esperanto de tots els temps. Si no els vau poder veure, el proper 20 de novembre a la Plaça del Rei de Barcelona en tindreu una nova oportunitat.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: