Què vol dir ser esperantista? Sobre Máire Mullarney

2 Nov

maire-mullarney

Un dels esperantistes catalans que més ha intentat explicar al món exterior que és això de la llengua internacional, és en Ferriol. De les coses que hi diu, hi ha una que ens agrada especialment: El moviment esperantista tindrà èxit (a gran escala, amb l’esperanto com a segona llengua de la humanitat) el dia que es respectin els drets humans, el dia que s’hagi superat la societat patriarcal, el dia que visquem en un món sostenible…. Es a dir, que el destí de l’esperanto està lligat al de la resta de moviments socials. Per tant, el dia que hi hagi justícia social hi haurà també justícia lingüística.

Una de les persones que millor va entendre aquesta relació va ser Máire Mullarney (1921-2008). Ja ho deia al subtítol de la seva autobiografia: A Woman for Whom One Damn Cause Led to Another. És a dir, que defensar una causa li portava a interessar-se per una altra. En el fons, són totes maneres diferents i complementàries de millorar el món en què ens ha tocat viure.

Segons l’Enciclopèdia d’Irlanda, Máire Mullarney va ser principalment una educadora, defensora de l’educació activa a casa i oposada a les escoles. De fet, va estar molt implicada a la campanya contra els càstigs corporals a les escoles irlandeses. I va escriure alguns llibres fonamentals sobre nova pedagogia, molt influents encara avui.

Ara bé, és impossible interessar-se pel món dels infants i no fer-ho pel planeta que els hi deixarem. Aquí la connexió amb les lluites per un mode productiu més sostenible és clara. De fet, la Máire ho va entendre fins al punt que el Partit Verd irlandès es va fundar a casa seva i el manifest original d’aquesta formació es va redactar a la seva cuina. Com a representant dels verds arribarà a treballar pel bé comú des de la política local.

A la seva obra més coneguda “Qualsevol cosa que pugui fer l’escola, tu la pots fer millor”, després de parlar del seu compromís amb l’educació i amb l’ecologia, afirma que la causa a la que més s’està dedicant és a la difusió de la llengua auxiliar internacional, l’esperanto. I és que per sentir-se connectada amb la resta del món, la comunicació és essencial. I per poder-nos comunicar, ens hem d’entendre.

Coherent amb la seva visió del món, Máire Mullarney no podia deixar de defensar els drets humans. Així, va lluitar contra la pena de mort i contra el règim d’apartheid sudafricà, entre d’altres. I també ho va fer pels drets lingüístcs, per l’ecumenisme i pels drets de la dona. Per exemple, va fundar l’associació irlandesa de planificació familiar.

L’exemple de Máire Mullarney ens ajuda a entendre com molta gent arriba a l’esperanto des dels drets humans, el pacifisme, l’anarquisme o els drets lingüístics… de la mateixa manera que altra gent arriba des de l’esperanto a altres moviments socials. Com diu en Jorge Camacho al darrer llibre d’Esther Schor, “l’esperanto em segueix donant alguna cosa . . . que no trobo enlloc més, un sentit irracional de pertànyer directament al món.”

One Response to “Què vol dir ser esperantista? Sobre Máire Mullarney”

Trackbacks/Pingbacks

  1. L’esperanto i la Creu Roja | Històries de la llengua universal - November 12, 2016

    […] al darrer post que el moviment esperantista està molt lligat a d’altres moviments socials. Avui parlem d’un […]

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: