L’esperanto i la Creu Roja

12 Nov

croix-rouge

Dèiem al darrer post que el moviment esperantista està molt lligat a d’altres moviments socials. Avui parlem d’un cas històric, a la primera guerra mundial, quan la Creu Roja i l’Associació Mundial d’Esperanto, ambdues amb la seu a Ginebra, col·laboraven per ajudar als presoners de guerra dels dos bàndols. Ho recordava Edmond Privat a la intervenvenció inaugural al congrés mundial d’esperanto de 1921. Allà va aplaudir la decisió favorable de la Creu Roja en relació a l’ús de la llengua internacional (resolució XVIII de la 10a Conferència Internacional de la Creu Roja) i comparava les dues associacions de la següent manera:

“De la mateixa manera que seria erroni comparar l’Associació Mundial d’Esperanto amb una associació de turisme o de comerç, seria completament fals assimilar la Creu Roja a una simple obra d’higiene mèdica. Ambdues són guiades per un alt ideal humà, que és a la base de la seva activitat pràctica i que inspira el sacrifici dels seus desinteressats membres. El que l’una fa als camps de batalla o a les catàstrofes, l’altra ho fa a les relacions d’ajuda mútua a nivell pràctic més enllà de les fronteres.

No ho fan pas per guanyar diners quan curen les ferides o les malalties ni tampoc quan donen informacions o guien els viatgers.

Ho fan perquè l’infeliç ferit en situació d’abandonament, sota la detonació d’un obús i la tubulència de la mort, vegi aparèixer de sobte o davant d’ell una mà generosa i fraternal, oblidant així tot odi, tota batalla i tota diferència de nacionalitat i recordant, al mig d’aquest infern, una realitat sublim: l’amor entre les persones.

Ho fan perquè, perdut en una ciutat estrangera, on no coneix ni el lloc ni la lengua, un infeliç viatger, tocant tímidament a la porta del delegat esperantista vegi de sobte brillar l’estrella verda, trobi una mà estesa, un guia consagrat que el parla en la llengua de l’amistat i recuperi així la fe en la humanitat, sense la qual el món no podria pas existir.”

Ara que es commemora el centenari de la primera guerra mundial val la pena recordar aquesta col·laboració, que mostra amb exemples ben concrets el treball dels esperantistes per un món més humà. Justament en aquell congrés els esperantistes danesos, holandesos i de l’estat espanyol s’oferien a acollir centenars d’infants necessitats d’Alemanya i Àustria, en una bonica història que ens toca de ben a prop i que permet entendre, per exemple, perquè Joan Massotkleiner va néixer a Torroella de Mongrí.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: