Històries dels nostres pares

17 Jan

És sabut que molts esperantistes han tingut fills excepcionals. El cas de Pierre Bovet, pare del Premi Nobel de medicina Daniel Bovet, és un dels més coneguts. Més a prop nostre hi ha el del notari Salvador Dalí, pare del pintor Salvador Dalí. També hi ha altres casos més qüestionables, com per exemple el de l’esperantista Pío Moa, pare de l’escriptor revisionista Pío Moa.

Avui, però, no us volem parlar de fills, sinó de pares.

I és que aquest Nadal els Reis ens han portat, entre altres coses (hem estat moooolt bons) dos llibres. Els dos tenen diverses coses en comú. D’una banda, cadascun d’ells explica la vida d’una persona, en el mateix període històric. D’una altra, l’esperanto hi juga un cert paper. I finalment, resulta que aquests dos homes extraordinaris són els pares de dos esperantistes força coneguts. A l’acabar l’article, el lector espavilat potser ja haurà endevinat qui són.

El primer és Memorias de un libertario, de la República al exilio i està escrit pel seu protagonista, Alfons Martorell i Gavaldà. Es tracta, doncs, d’una autobiografia. El llibre va aparèixer primer en edició catalana amb el títol Memòries d’un Llibertari Reusenc, però els emisaris reials ens van deixar una nota on s’explicava que l’edició catalana està esgotada. De fet, li escau més el títol català, perquè la ciutat de Reus és una presència continua al llarg del llibre.

memorias2

Profundament idealista, Alfons Martorell explica amb detall i fent gala d’una memòria prodigiosa les seves aventures i desventures a la República, a la Guerra Civil, als camps de concentració francesos… des d’una perspectiva genuïnament anarquista. Una joia per a la historiografia interessada en aquests esdeveniments. En alguns moments, hi surt també el seu fill, responsable de la principal casa discogràfica de la música moderna en esperanto, de qui el pare diu ”ha heredat la meva manera de pensar”.

El segon és De Gandesa a Grossbeeren i està escrit per Gemma Masip i Bonet, la filla del protagonista. En aquest cas, es barreja l’autobiografia amb una part novelada sobre la història del pare. I es que al morir, els fills van trobar una maleta amb un diari que explicava una història desconeguda sobre el seu pare. En llegir-ho, els fills van agafar l’avió i van decidir seguir el camí que unes quantes dècades abans havia fet el pare.

image001

El llibre alterna l’experiència del Manel a l’acabar la guerra civil amb els descobriments que van fent els fills en un viatge recent. A Alemanya, els fills s’hi mouen gràcies a l’esperanto, que els hi serveix de llengua pont. El text respecta el redactat del pare, però en tot allò que té a veure amb els camps de concentració, la filla ha hagut d’emprar una tècnica de ficció profundament verídica per completar la història. Sense dubte, una història de pel·lícula.

En resum, la història familiar d’un esperantista és sempre interessant. Si en coneixeu algun, penseu que o bé el pare o bé el fill ha tingut (o tindrà) una vida més que destacable. I amb aquest pensament us deixem les dues recomanacions que, pensem, poden ser una bona tria per a la propera diada de Sant Jordi.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: