El mestre de la novel·la negra s’endinsa en el terreny històric amb Cabaret Pompeya, una gran novel·la sobre Barcelona, des de la Setmana Tràgica fins la mort del dictador Franco. En ella hi trobem personatges entranyables, envoltats de pistoles, ideals i també, algunes mencions a la llengua internacional.
“Parla’ls de justícia, parla’ls de solidaritat, parla’ls d’unió, parla’ls dels seus drets, ensenya’ls esperanto i fes-los vegetarians, si vols, però no els parlis de violència”, diu l’obrer que ha posat als seus fills noms com Fraternal, Llibert o Giordano Bruno… al vell Juliol, defensor de la idea que no hi ha lluita sense violència. És el 1920, en plena efervescència de les lluites socials a Barcelona, el primer moment en què la qüestió lingüística fa acte de presència al llibre. Però no serà l’únic.
