Torres Quevedo, esperantista

“El Ajedrecista” en acció. Font: viquipèdia.

Ahir sortia a eldiario.es un article sobre la figura de Leonardo Torres Quevedo, un personatge excepcional. Entre moltes altres genialitats, va ser l’inventor del primer comandament a distància, del funicular que travessa les cascades del Niàgara i del primer autòmata capaç de jugar a escacs: “El ajedrecista”. Tot i apropar-nos a aquesta figura essencial i desconeguda, l’article de Juan J. Velasco obvia un fet fonamental de la vida de l’enginyer càntabre: un home tan intel·ligent no podia deixar de ser esperantista.

L’esperanto i la pau II

Durant la Segona Guerra Mundial s’ha documentat l’existència d’esperantistes que ensenyaven la llengua als camps de concentració, d’altres que amagaven jueus i d’altres que van ser salvats perquè el soldat que els perseguia es va adonar que ambdós eren partidaris d’aquesta causa. Activitats similars han tingut lloc en altres conflictes, com a la Guerra de Bòsnia, tot i que a menor escala. Coneguts són també els ponts entre els blocs de l’Est i de l’Oest construïts pels esperantistes, així com en altres casos de censura i fins i tot en dictadures.

És en aquesta llengua que es va fer una embrionària investigació per la pau que estudiava les arrels socials i econòmiques dels conflictes. De fet, molts dels principals pacifistes de principis del segle passat eren també esperantistes. En aquella època eren paraules gairebé sinònimes que s’evidencien en l’activitat d’intel·lectuals com Edmond Privat, l’amic de Mahatma Gandhi i de Romain Rolland, un dels principals impulsors de l’esperantisme després de la mort de Zamenhof i pacifista noviolent que va fer campanya per la independència de Polònia i de l’Índia.

L’esperanto i la pau I

(puedes ver el artículo en castellano aquí; you can read this article in English here)

Ahir 15 de desembre va ser la Diada de l’Esperanto i es van organitzar actes arreu del món per celebrar-ho. A Barcelona hi va haver una interessant taula rodona sobre  diversitat lingüística i pau. Per aquest motiu, recuperem un article publicat a la revista Per la Pau / Peace in Progress: “L’esperanto com a eina de pau”.