Què vol dir “drets lingüístics” en el context de la Unió Europea?

Ahir es va fer públic l’informe partits polítics i drets lingüístics a la Unió Europea, realitzat pels companys de l’Associació Catalana d’Esperanto. Es tracta d’una anàlisi de les respostes que sis partits polítics han donat a un qüestionari que els havia enviat Esperanto*CAT abans de la campanya electoral. A més, l’informe es complementa amb un annex on s’inclouen els aspectes sobre política lingüística que els diferents partits que es presenten a les eleccions europees (també els que no han contestat el qüestionari) tenen als seus programes electorals.

El multilingüisme a la Unió Europea

Escoltar a un funcionari que treballa en el departament de multilingüisme de la Unió Europeu és certament interessant. D’una banda, et confirma que l’anglès està prenent cada vegada més espai a les altres llengües; una llengua que, recordem, no va ser oficial de la UE fins el 1973, quan Gran Bretanya i Irlanda en van esdevenir membres. D’una altra, t’explica que és molt important que tot el que es faci a les institucions europees es tradueixi a les llengües més properes al ciutadà. Després, evidentment, haurà de matisar què vol dir “tot” i quines són, en realitat, aquestes llengües.

Aspectes psicològics de la construcció europea: entre Piron i Privat

Ahir la Fundació Catalunya Europa ens va convidar a parlar de la Unió Europea. Davant la creixent desafecció dels ciutadans, es tractava de debatre  maneres de democratitzar la democràcia europea, en paraules dels organitzadors. Amb aquest objectiu, es proposaven mecanismes com els referèndums o la iniciativa ciutadana europea per aconseguir així nous espais de deliberació i de participació. En cap moment de la presentació i el debat inicials van sorgir temes lligats a les identitats, les cultures o la diversitat lingüística existent a Europa.