Els escacs, el georgisme i l’omnipresent procés

Josep Paluzie i Lucena. Font: viquipèdia.

Comentàvem en un post recent la dimensió esperantista de l’inventor i enginyer Leonardo Torres Quevedo, autor del primer autòmata capaç de jugar a escacs. Ara bé, la relació entre el món de l’esperanto i el món dels escacs és molt més intensa. Així, és possible que el creador de “El ajedrecista” hagués après a jugar escacs amb el text d’un altre esperantista. I és que el primer llibre d’escacs en esperanto, Sesdek ŝakproblemoj, és obra d’un català: Josep Paluzie i Lucena. Es tracta d’una col·lecció de 60 dels seus problemes d’escacs, publicada el 1909. I si estirem molt d’aquest fil arribarem fins i tot al famós procés, omnipresent avui en tots els debats. 

Ideals i pistoles: el Cabaret Pompeya d’Andreu Martín

El mestre de la novel·la negra s’endinsa en el terreny històric amb Cabaret Pompeya, una gran novel·la sobre Barcelona, des de la Setmana Tràgica fins la mort del dictador Franco. En ella hi trobem personatges entranyables, envoltats de pistoles, ideals i també, algunes mencions a la llengua internacional.

“Parla’ls de justícia, parla’ls de solidaritat, parla’ls d’unió, parla’ls dels seus drets, ensenya’ls esperanto i fes-los vegetarians, si vols, però no els parlis de violència”, diu l’obrer que ha posat als seus fills noms com Fraternal, Llibert o Giordano Bruno… al vell Juliol, defensor de la idea que no hi ha lluita sense violència. És el 1920, en plena efervescència de les lluites socials a Barcelona, el primer moment en què la qüestió lingüística fa acte de presència al llibre. Però no serà l’únic.