Ángel Pestaña
Quina és la relació entre l’esperanto i el vòlei platja? Una línia de resposta podria fer referència al passat Encontre Valencià d’Esperanto, que va organitzar el dinàmic grup de joves esperantistes d’Oliva i que va tenir en el partit de vòlei platja una de les activitats estrella de la trobada. Una segona línia de resposta es resumeix en dues paraules: Ángel Pestaña.
Aquesta setmana hem anat a fer un parell de ‘bolos’ a un institut de la part alta de la Ciutat Comtal. Diversos eren els reptes a tenir present. El més important: com reaccionarien a l’exposició de l’esperanto uns adolescents que reben la seva educació en anglès? De fet, les xerrades s’inserien en l’assignatura de literatura anglesa. L’excusa, el 1984 de George Orwell i la seva llengua planificada: el newspeak.
En un primer moment, havíem pensat en iniciar el tema a partir de la relació d’Orwell amb la llengua internacional. Coneguts són els llaços familiars entre l’escriptor anglès i el creador de l’anacionalisme, Eugène Adam, Lanti; i també algunes similituds lingüístiques que hi ha entre l’idioma creat per Zamenhof i les notes sobre la gramàtica de la ‘novaparla’, tot i que aquesta segona sembla més aviat una crítica al Basic English desenvolupat als anys 1930.
La relació entre l’esperanto i la política és complexa. Des dels inicis es va definir l’esperantisme com neutral en qüestions polítiques. Què vol dir això? D’una banda, hi ha qui va entendre aquesta afirmació com l’evitar prendre una posició concreta en els afers interns d’una societat o fins i tot en conflictes internacionals. Recentment, els responsables de la Tutmonda Esperanto Junulara Organizo justificaven l’elecció d’Israel com a seu del seu proper congrés fent referència precisament a aquesta accepció més asèptica de neutralitat.
D’una altra, hi ha una llarga tradició esperantista, que ha diferenciat neutralitat i passivitat davant les injustícies. Per tant, ha entès la neutralitat com la necessitat d’assegurar que no es produeixen situacions de dominació d’una llengua sobre una altra o d’un poble sobre un altre. Des d’aquesta perspectiva, són molts els casos d’esperantistes que han pres una part activa en determinats conflictes. I fins i tot podríem argumentar que és precisament això el motiu pel qual han estat històricament perseguits i s’ha considerat l’esperanto com una llengua perillosa.
Explicava recentment la persona encarregada de les xarxes socials a Linguapax, que molta gent associava Linguapax amb l’esperanto. Tanmateix, hi afegia tot seguit que no era ben bé el mateix esperit. A nosaltres no ens estranya que es faci aquesta associació. De fet, un dels lemes tradicionals de l’esperanto és el de ser “la llengua […]
És sabut que molts esperantistes han tingut fills excepcionals. El cas de Pierre Bovet, pare del Premi Nobel de medicina Daniel Bovet, és un dels més coneguts. Més a prop nostre hi ha el del notari Salvador Dalí, pare del pintor Salvador Dalí. També hi ha altres casos més qüestionables, com per exemple el de l’esperantista […]
Captain Fantastic és una de les pel·lícules de l’any. Ha guanyat diversos premis i ha posat sobre la taula interessants debats pedagògics: cal parlar als infants com si fossin adults? Cal ser transparents en qüestions com la religió, el sexe o la mort? És millor l’educació a l’escola o en família? És possible tenir una […]
Fidel Castro va participar al congrés mundial d’esperanto de 1975, celebrat a La Habana. Va assistir a la inauguració solemne, i també a una trobada amb una delegació dels esperantistes, a qui va convidar a una recepció al Palau de la Revolució. Existeix una gravació de les paraules que va pronunciar en aquella ocasió (en […]
Avui s’ inaugura una exposició sobre Miquel Pedrola, milicià antifeixista mort al Front d’Aragó. I esperantista. Molt del que sabem sobre ell és gràcies a la biografia de Ramon Fernández Jurado, dirigent polític català d’origen andalús, que va compartir amb Pedrola molts moments durant la guerra civil, incloent-hi un llit al poble de Tierz. Per cert, […]
Històries de la llengua universal 