Aranès, català… i esperanto!

Foto feta per Ariadna

El passat cap de setmana va tenir lloc a Salardú, a la Vall d’Aran, el congrés bianual de l’Associació Catalana d’Esperanto, que ja va per la trenta-sisenta edició. Enguany, a més, s’hi va celebrar el primer congrés occità d’esperanto. I és que, com va dir el destacat occitanista Jacme Taupiac l’esperantisme i l’occitanisme són dues cares de la mateixa moneda: la defensa de la llengua pròpia i la promoció de la llengua universal, per tal d’aconseguir una democràcia més plena i igualitària a nivell internacional.

Les traduccions de la literatura catalana a altres llengües

Pàgina de la Kataluna Antologio de 1925

Les traduccions literàries del català a l’esperanto tenen una llarga història, amb el punt d’inflexió que va representar la Kataluna Antologio de 1925, ben explicada al capítol de Francsc Poblet i Hèctor Alòs a la seva Història de l’esperanto als Països Catalans. En síntesi, va representar un model que va ser imitat per comunitats nacionals d’arreu del món a l’hora de presentar antologies de les seves literatures en la llengua internacional.

Ara bé, a quantes llengües diferents s’han traduït llibres escrits en català? Segons l’Institut Ramon Llull, a més de 50. En concret, el servei TRAC permet accedir a una base de dades on hi ha fins a 56, aproximadament l’1% de les llengües del món. En aquests post us expliquem quines són les llengües que compten amb un número més alt d’obres traduïdes. Hi trobareu algunes coses previsibles, però d’altres ben sorprenents.

Salvador Espriu en esperanto

En la pausa estiuenca hem estat participant en algunes trobades esperantistes. Entre elles, destaca la ‘somera esperanto-studado’ a Martin, Eslovàquia. Es tracta d’una escola d’estiu de la llengua internacional, que està tenint un èxit notable. Enguany, hi participen 230 persones vingudes de 27 països. De fet, és molt possible que a la tradicional seu eslovaca (que cada any canvia de ciutat), s’afegeixin l’any vinent d’altres a Rússia i a Brasil.

En un ambient relaxat i alhora estimulant, s’estudia la llengua en cursos dels diferents nivells segons el sistema oficial europeu d’ensenyament d’idiomes (A1-A2-B1-B2-C1…). La resta del temps hi ha activitats per escollir, des de cursos d’altres llengües, de música o de ioga, fins a xerrades de temes ben diversos, passant per concerts i d’altres activitats culturals on, en el centenari del seu naixement, també ha tingut el seu espai el poeta, dramaturg i novel·lista català Salvador Espriu.

“Poezio, armilo ŝargita per futuro” o petita crònica d’una trobada esperantista

Carregats de futur hem arribat de Saragossa, on hem estat participant al congrés anual organitzat per la Federació Espanyola d’Esperanto (conjuntament amb l’associació local Frateco), enguany dedicat a la poesia i amb el títol: llengua i sentiment. Aquestes paraules, que ens va lliurar Kalman Kalocsay, han servit com a fil conductor d’una trobada que ha homenatjat també Fernando de Diego, autor – entre moltes altres coses – d’una excel.lent tradució d’El Quixot a la llengua internacional.

Cada trobada esperantista té la seva idiosincràsia. N’hi ha de joves i de gent gran, n’hi ha de locals, de nacionals, de regionals i d’universals, de ferroviaris i de científics, de cultura, de música i de literatura, dels esperantistes d’esquerres, de vegetarians, d’espiritistes i d’un inabastable etcètera. Totes elles tenen en comú l’esperit de concòrdia entre els assistents, així com la facilitat amb la que s’hi comuniquen, més enllà de la llengua d’origen, la classe social o de qualsevol altra barrera.

10 motius per aprendre esperanto (II)

Quin és el teu ? Per què vas decidir aprendre esperanto?

6. Per conèixer de primera mà cultures llunyanes. Els esperantistes som sovint multilingües. Ens agraden les llengües, però per moltes que en parlem, mai podrem arribar a dominar-les totes. I ens agrada conèixer altres cultures. Podem llegir fàcilment obres de la literatura iraniana, vietnamita, russa, xinesa o de diverses llengües africanes, així com escoltar cançons populars hongareses o jueves… perquè estan traduïdes a l’esperanto. I també facilitem a la resta del món aquest privilegi.