Bob Dylan com a símptoma
Sempre m’ha agradat Bob Dylan. Crec que és legítim tenir un passat hippy i servidor el va escoltar, el va cantar i el va seguir en les seves aventures amb Joan Pau II o Bill Clinton. I sí, estem d’acord: els seus textos tenen qualitat literària. Des d’aquesta perspectiva el Nobel a un músic obre un vessant fins ara desconegut a la literatura que ens recomana cada any l’acadèmia sueca. Nogensmenys, l’elecció de Bob Dylan no deixa de ser injusta.
Continue reading
La setmana passada vam participar al congrés italià de ciència política. Era el segon cop que ho fèiem, el primer va ser el 2007. En aquella ocasió vam fer la ponència en italià. De fet, totes les ponències van ser llavors en aquesta llengua. Semblava la cosa més natural del món. En els darrers anys, però, les coses han canviat. Enguany, més de la meitat de les ponències s’han presentat en anglès. Val la pena parar-nos a pensar-hi una mica.
L’Institut Català Internacional per la Pau acaba de publicar la seva revista trimestral, amb un número especial sobre conflictes lingüístics. Entre d’altres, es tracten els casos de Sudàfrica, Irlanda, la Índia, Ucraïna i la relació entre la justícia lingüística i la resolució noviolenta dels conflictes. A l’editorial s’hi menciona també el cas català. A més, hi ha una entrevista amb la periodista egípcia Ethar El-Katatney. El número està disponible en català, castellà i anglès, i també inclou una série de recursos per profunditzar en el tema.
Ahir es va fer públic l’informe partits polítics i drets lingüístics a la Unió Europea, realitzat pels companys de l’Associació Catalana d’Esperanto. Es tracta d’una anàlisi de les respostes que sis partits polítics han donat a un qüestionari que els havia enviat Esperanto*CAT abans de la campanya electoral. A més, l’informe es complementa amb un annex on s’inclouen els aspectes sobre política lingüística que els diferents partits que es presenten a les eleccions europees (també els que no han contestat el qüestionari) tenen als seus programes electorals.
Explicava recentment la persona encarregada de les xarxes socials a Linguapax, que molta gent associava Linguapax amb l’esperanto. Tanmateix, hi afegia tot seguit que no era ben bé el mateix esperit. A nosaltres no ens estranya que es faci aquesta associació. De fet, un dels lemes tradicionals de l’esperanto és el de ser “la llengua […]
És sabut que molts esperantistes han tingut fills excepcionals. El cas de Pierre Bovet, pare del Premi Nobel de medicina Daniel Bovet, és un dels més coneguts. Més a prop nostre hi ha el del notari Salvador Dalí, pare del pintor Salvador Dalí. També hi ha altres casos més qüestionables, com per exemple el de l’esperantista […]
Captain Fantastic és una de les pel·lícules de l’any. Ha guanyat diversos premis i ha posat sobre la taula interessants debats pedagògics: cal parlar als infants com si fossin adults? Cal ser transparents en qüestions com la religió, el sexe o la mort? És millor l’educació a l’escola o en família? És possible tenir una […]
Fidel Castro va participar al congrés mundial d’esperanto de 1975, celebrat a La Habana. Va assistir a la inauguració solemne, i també a una trobada amb una delegació dels esperantistes, a qui va convidar a una recepció al Palau de la Revolució. Existeix una gravació de les paraules que va pronunciar en aquella ocasió (en […]
Avui s’ inaugura una exposició sobre Miquel Pedrola, milicià antifeixista mort al Front d’Aragó. I esperantista. Molt del que sabem sobre ell és gràcies a la biografia de Ramon Fernández Jurado, dirigent polític català d’origen andalús, que va compartir amb Pedrola molts moments durant la guerra civil, incloent-hi un llit al poble de Tierz. Per cert, […]
Històries de la llengua universal 