Miguel Fernández a Barcelona

“L’esdeveniment cultural de l’any”. Així havíem presentat la visita del poeta Miguel Fernández (Granada, 1950) a Barcelona. I no ens vam equivocar. Els (pocs) que no el coneixien van poder descobrir perquè dèiem que ens havíem de trobar amb la persona més encantadora, més apassionada i amb més carisma del món esperantista.

L’esperanto i els indignats

Fotògrafa: Belo Sancho

Amb la complicitat dels amics de l’Ateneu Roig la setmana passada vam participar a la xerrada esperanto: una llengua per al 99%? I es que els espais de confluència entre l’esperantisme i els moviments socials són enormes. Amb l’ajut de Strato Zamenhof i la presència de col.legues de l’Associació Catalana d’Esperanto, com Viktoro o Pako Belmonte, els assistents van reflexionar sobre la facilitat de la llengua internacional i el seu valor propedèutic, compartint experiències tant des del punt de vista de l’aprenentatge com del seu ensenyament. Perquè un altre sistema lingüístic més just i igualitari és possible.

Miguel Fernandez kantas García Lorca

“Poezio, armilo ŝargita per futuro” o petita crònica d’una trobada esperantista

Carregats de futur hem arribat de Saragossa, on hem estat participant al congrés anual organitzat per la Federació Espanyola d’Esperanto (conjuntament amb l’associació local Frateco), enguany dedicat a la poesia i amb el títol: llengua i sentiment. Aquestes paraules, que ens va lliurar Kalman Kalocsay, han servit com a fil conductor d’una trobada que ha homenatjat també Fernando de Diego, autor – entre moltes altres coses – d’una excel.lent tradució d’El Quixot a la llengua internacional.

Cada trobada esperantista té la seva idiosincràsia. N’hi ha de joves i de gent gran, n’hi ha de locals, de nacionals, de regionals i d’universals, de ferroviaris i de científics, de cultura, de música i de literatura, dels esperantistes d’esquerres, de vegetarians, d’espiritistes i d’un inabastable etcètera. Totes elles tenen en comú l’esperit de concòrdia entre els assistents, així com la facilitat amb la que s’hi comuniquen, més enllà de la llengua d’origen, la classe social o de qualsevol altra barrera.

Ek al barikadoj!

Plej nigraj ŝtormoj skuadas l’ aeron,
obskuraj nuboj nin tenas en blind’.
Eĉ se nin atendas doloro kaj morto,
la devo nin vokas kontraŭ malamik’.