Carregats de futur hem arribat de Saragossa, on hem estat participant al congrés anual organitzat per la Federació Espanyola d’Esperanto (conjuntament amb l’associació local Frateco), enguany dedicat a la poesia i amb el títol: llengua i sentiment. Aquestes paraules, que ens va lliurar Kalman Kalocsay, han servit com a fil conductor d’una trobada que ha homenatjat també Fernando de Diego, autor – entre moltes altres coses – d’una excel.lent tradució d’El Quixot a la llengua internacional.
Cada trobada esperantista té la seva idiosincràsia. N’hi ha de joves i de gent gran, n’hi ha de locals, de nacionals, de regionals i d’universals, de ferroviaris i de científics, de cultura, de música i de literatura, dels esperantistes d’esquerres, de vegetarians, d’espiritistes i d’un inabastable etcètera. Totes elles tenen en comú l’esperit de concòrdia entre els assistents, així com la facilitat amb la que s’hi comuniquen, més enllà de la llengua d’origen, la classe social o de qualsevol altra barrera.
Històries de la llengua universal 